Un retrat improvisat i ràpid d’una persona creativa ens pintaria un individu potser extrovertit, divertit, àgil mentalment i força intel·ligent. Com podria ser d’una altra manera? Té sentit que una persona creativa sigui avorrida?
La realitat, però, desmenteix aquests tòpics. Molt sovint l’actitud creativa està vinculada amb el no fer res, la inacció i, especialment, l’avorriment. L’explicació d’aquest fet no és senzilla. Sembla que els períodes de repòs mental, associats sovint amb avorrir-se, són útils perquè permeten silenciar l’excessiva activitat mental, asserenar les nostres idees i fer que l’activitat cerebral quedi com suspesa, en un estat que els neurocientífics anomenen absorció.
Segurament és per això que moltes persones que mediten i que són capaces de deixar de pensar tenen més facilitat per, de sobte, il·luminar-se creativament de forma espontània, sense forçar res. Qualsevol activitat “Zen”, és a dir, que elimini l’ego i els pensaments forçats, tendeix a afavorir la creativitat i els moments d’inspiració o insight.
Per què passa això? Doncs la raó és ben senzilla. Les persones acostumades a deixar la seva ment en blanc, d’una manera o altra, tendeixen a fer servir més les estructures cerebrals anomenades “xarxa per defecte”, caracteritzades per fomentar la imaginació radical, la visualització, les connexions remotes i, especialment, la “ment vagant” (mind wandering). Aquest cervell creatiu alternatiu facilita el somiar despert i la fantasia.
Succeeix, però, que deixar que la nostra ment deixi de pensar i es torni mandrosa no acostuma a estar massa ben vist. Ens hem cregut, de forma equivocada, que som capaços d’estar tot el dia connectats i prenent decisions amb les estructures cognitives de control. La ment vagant no té prestigi en molts ambients: el nen que sempre té el cap als núvols quan assisteix a classe, l’empleat que no es concentra i es passa gairebé tot el seu temps deixant volar la imaginació en són dos bons exemples. Molts genis creatius han estat acusats de “tenir tota l’estona el cap als núvols”.
Ara sabem que cal avorrir-se i desconnectar. Buidar la ment i deixar-la descansar.
Alguns suggeriments pràctics: quedar-se més estona al llit un diumenge al matí deixant volar la ment i somiant coses agradables. Dedicar més temps a fer activitats Zen: caminar, bicicleta, ioga, tir amb arc, mindfulness… Quedar-se embadalit davant d’un bon paisatge i deixar passar el temps com si fos l’única cosa que hi hagués al món. Fugir de la hiperactivitat com si fos del dimoni, buscant estones llargues de desconnexió i de calma mental. Fer activitats repetitives, que ens permetin relaxar-nos i no pensar gens: rentar els plats, regar l’herba o plegar mitjons.
Ja ho deia el llibre del Tao: quan més escarrassadament s’intenta alguna cosa, més resistències es creen. Quan més s’actua amb harmonia amb l’univers més s’aconsegueix i amb menys esforç.
Glossari
– Ment vagant (mind wandering): deixar que la ment passi d’un assumpte a l’altre sense control, impedint que es concentri en un sol estímul.
– Fantasia: representació d’esdeveniments i imatges que no pertanyen a l’àmbit de la realitat
– Zen i tir amb arc: els experts Zen només llancen la fletxa quan s’obliden que tenen la intenció de fer-ho (i és aleshores quan més encerten en la diana).
